Benvolgut lector i lectora,

des del grup felicitat de M2 (Albert, Núria, Carla i Patri) us diem que no deixeu mai de somiar i que perseguiu aquests somnis i els feu realitat.

SIGUEU FELIÇOS AMICS I AMIGUES, QUE VAL LA PENA :)

La felicitat, allò que t'alegra el cor i alimenta l'ànima...

Dale la vuelta al mundo, nunca pares de correr...

Benvolgut lector i lectora,

s'acaba el temps de durada del nostre blog. I en definitiva, només voliem donar un missatge: SIGUEU FELIÇOS! 

Val la pena: despertar-se i sentir-se viu, estimar, riure, plorar, fer amics, compartir...Val la pena viure la vida de la millor manera possible i viure-la al 100%, perquè passem molts anys a la Terra i val la pena viure'ls amb un somriure d'orella a orella, encara que estiguis inmers en un dia gris, sempre acaba sortint el Sol. Que cada dia que passa és més gran que l'anterior.

I no és més bonic viure la vida de colors?

Un somriure, una carícia, una mirada, un cafè amb els amics, un ball, una copa, un somriure, un joc, una excursió, un camí, una abraçada, un un un....perquè és tot això el que et fa feliç, aquells instants que comparteixes amb les persones que t'importen fan que se't dibuixi un somriure a la cara, fan que estiguis millor i que sentis que la teva vida va sobre rodes i que no et fa falta res més per continuar seguint. S'ha d'apreciar i estimar la vida per poder ser feliç...

Hay tanto por delante, tantos muros que vencer, mil páginas en blanco que estan esperándote. Dibuja tu camino, colorea lo que ves, todo es tan imposible como tu quieras creer...de Bongo Botrako (llegará la primavera).

LA WEBQUEST

Benvolgut lector i lectora,

aquí us deixem el link de la nostra WEBQUEST per si voleu fer-hi una ullada.

https://sites.google.com/site/terralbertblabla/

Cada instant és únic no es repitarà...

Benvolgut lector i lectora,

ens obsessionem en buscar la felicitat i no pensem que és ella que ha de trobar-nos. On menys creguis que hi és, a l'institut, a la universitat, al mig d'un desert...i quan arribes descobreixes que allí no acaba tot, que el final d'un camí, només és el principi d'un altre i l'únic que importa és a qui esculls per continuar caminant. Per tots aquells que somien i anhelen la felicitat, han de saber que està en els seus somnis i només importa el dia d'avui, el present i el que ens queda per viure. La felicitat no és una meta, sinó un estil de vida.

Seguim caminant...

Ets aquí per ser feliç...

Benvolgut lector i lectora,

naixem, ens fem grans, compartim la vida amb els altres, fem amics, ens casem, tenim fills i al final del camí morim. Hauriem de creure que som afortunats només d'anar passant els dies, respirar i estar vius perquè a la fi i al cap, d'això es tracta la vida, de viure-la. 

En la vida hi hauran moments que no t'agradaran i que et faran sentir malament, però darrere de la foscor, sempre hi hauran molts moments bons, plens d'alegria i felicitat, com poder abraçar a una persona que estimes, estar amb el amics...Per moltes coses dolentes que et puguin passar al llarg de la vida, has de pensar que les bones les superaran i aquestes les recordaràs sempre, i el dia que estiguis malament seran una imatge per dibuixar-te un somriure d'orella a orella i et faran creure i creuràs, que ets vertaderament feliç. 

...pero al final, de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer corta. Estás aquí para ser feliz. Anunci 2009 Coca·Cola

Estimar, comprendre, confiar...SER FELIÇ

Benvolgut lector i lectora, 

disfrutant del pont, a casa, amb: la família, els amics, la gent del poble...Et dones compte del que tens. 

Encara que estiguis fora, molt a lluny, a 30.000km lluny dels teus, saps que per més lluny que siguis, per molts dies que no estiguis amb ells, quan tornis, quan els vegis després de molt de temps, continuaran essent igual i et continuaran estimant igual o més que el primer dia. Perquè en això consta la relació que tens amb la família i els amics: estimar, enyorar, confiar, escoltar, parlar i mil coses més que fan que aquesta relació es vagi forjant, arrelant i fent més i més gran amb el pas dels anys. 

Tot això és el que et fa feliç. Saber que tens a gent que li importes, que donaria el que fós per veure't somriure, que són feliços si saben que tu ho ets, que saben que poden contar en tu i que els donaràs el muscle per plorar si fa falta...mil fets, anècdotes, moments (més grans o més petits), records, imatges, etc etc etc, fan que cada moment i cada persona sigui especial. 

No concebo la meva vida sense estes persones, que fan que cada dia sigui millor que l'anterior i que em facin veure que junts podem i som feliços.

Y es el aire que respiro, los paisajes que yo veo, son las cositas pequeñas con las que mejor me siento...de Nolasco, Las cosas pequeñitas.

I'm walking on sunshine :)

Benvolgut lector i lectora, 

després d'uns quants dies sense veure el Sol, fa una estona ha sortit per donar una mica de llum a aquests dies grisos, deixant als meus ulls una increïble posta de Sol, amb una mescla de colors preciosa. La imatge del cel s'ha quedat impresa a la meva ment.

Avui és el que ha passat amb el cel, com un dia que no saps perquè, però estàs malament, et sents trist, sense forces per continuar...llavors; de repent, arriba algú o alguna cosa fa que aquest instant, aquest malestar, et canvie 360º i et sents alegre, feliç i en forces per continuar i si fa falta, enfrontar-te a un drac. Perquè en aquell moment, quan et sents bé i notes com aquella sensació de plenitut i felicitat s'apodera de tu, series capaç de ballar a sota de la pluja, pujar al cim més alt, travessar un mar inmens i fer qualsevol cosa, perquè et sents bé i res més importa.

Perquè a la nostra vida, per més fosc que sigui el camí, SEMPRE ACABA SORTINT EL SOL :)