lunes, 7 de noviembre de 2011

Benvolgut lector i lectora,
des del grup felicitat de M2 (Albert, Núria, Carla i Patri) us diem que no deixeu mai de somiar i que perseguiu aquests somnis i els feu realitat.

SIGUEU FELIÇOS AMICS I AMIGUES, QUE VAL LA PENA :)





La felicitat, allò que t'alegra el cor i alimenta l'ànima...

Dale la vuelta al mundo, nunca pares de correr...

Benvolgut lector i lectora,
s'acaba el temps de durada del nostre blog. I en definitiva, només voliem donar un missatge: SIGUEU FELIÇOS

Val la pena: despertar-se i sentir-se viu, estimar, riure, plorar, fer amics, compartir...Val la pena viure la vida de la millor manera possible i viure-la al 100%, perquè passem molts anys a la Terra i val la pena viure'ls amb un somriure d'orella a orella, encara que estiguis inmers en un dia gris, sempre acaba sortint el Sol. Que cada dia que passa és més gran que l'anterior.

I no és més bonic viure la vida de colors?

Un somriure, una carícia, una mirada, un cafè amb els amics, un ball, una copa, un somriure, un joc, una excursió, un camí, una abraçada, un un un....perquè és tot això el que et fa feliç, aquells instants que comparteixes amb les persones que t'importen fan que se't dibuixi un somriure a la cara, fan que estiguis millor i que sentis que la teva vida va sobre rodes i que no et fa falta res més per continuar seguint. S'ha d'apreciar i estimar la vida per poder ser feliç...




Hay tanto por delante, tantos muros que vencer, mil páginas en blanco que estan esperándote. Dibuja tu camino, colorea lo que ves, todo es tan imposible como tu quieras creer...de Bongo Botrako (llegará la primavera).




LA WEBQUEST

Benvolgut lector i lectora,
aquí us deixem el link de la nostra WEBQUEST per si voleu fer-hi una ullada.

sábado, 5 de noviembre de 2011

Cada instant és únic no es repitarà...

Benvolgut lector i lectora,
ens obsessionem en buscar la felicitat i no pensem que és ella que ha de trobar-nos. On menys creguis que hi és, a l'institut, a la universitat, al mig d'un desert...i quan arribes descobreixes que allí no acaba tot, que el final d'un camí, només és el principi d'un altre i l'únic que importa és a qui esculls per continuar caminant. Per tots aquells que somien i anhelen la felicitat, han de saber que està en els seus somnis i només importa el dia d'avui, el present i el que ens queda per viure. La felicitat no és una meta, sinó un estil de vida.






Seguim caminant...

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Ets aquí per ser feliç...

Benvolgut lector i lectora,
naixem, ens fem grans, compartim la vida amb els altres, fem amics, ens casem, tenim fills i al final del camí morim. Hauriem de creure que som afortunats només d'anar passant els dies, respirar i estar vius perquè a la fi i al cap, d'això es tracta la vida, de viure-la. 
En la vida hi hauran moments que no t'agradaran i que et faran sentir malament, però darrere de la foscor, sempre hi hauran molts moments bons, plens d'alegria i felicitat, com poder abraçar a una persona que estimes, estar amb el amics...Per moltes coses dolentes que et puguin passar al llarg de la vida, has de pensar que les bones les superaran i aquestes les recordaràs sempre, i el dia que estiguis malament seran una imatge per dibuixar-te un somriure d'orella a orella i et faran creure i creuràs, que ets vertaderament feliç




...pero al final, de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer corta. Estás aquí para ser feliz. Anunci 2009 Coca·Cola

lunes, 31 de octubre de 2011

Estimar, comprendre, confiar...SER FELIÇ

Benvolgut lector i lectora, 
disfrutant del pont, a casa, amb: la família, els amics, la gent del poble...Et dones compte del que tens. 
Encara que estiguis fora, molt a lluny, a 30.000km lluny dels teus, saps que per més lluny que siguis, per molts dies que no estiguis amb ells, quan tornis, quan els vegis després de molt de temps, continuaran essent igual i et continuaran estimant igual o més que el primer dia. Perquè en això consta la relació que tens amb la família i els amics: estimar, enyorar, confiar, escoltar, parlar i mil coses més que fan que aquesta relació es vagi forjant, arrelant i fent més i més gran amb el pas dels anys. 
Tot això és el que et fa feliç. Saber que tens a gent que li importes, que donaria el que fós per veure't somriure, que són feliços si saben que tu ho ets, que saben que poden contar en tu i que els donaràs el muscle per plorar si fa falta...mil fets, anècdotes, moments (més grans o més petits), records, imatges, etc etc etc, fan que cada moment i cada persona sigui especial. 
No concebo la meva vida sense estes persones, que fan que cada dia sigui millor que l'anterior i que em facin veure que junts podem i som feliços.




Y es el aire que respiro, los paisajes que yo veo, son las cositas pequeñas con las que mejor me siento...de Nolasco, Las cosas pequeñitas.

jueves, 27 de octubre de 2011

I'm walking on sunshine :)

Benvolgut lector i lectora, 
després d'uns quants dies sense veure el Sol, fa una estona ha sortit per donar una mica de llum a aquests dies grisos, deixant als meus ulls una increïble posta de Sol, amb una mescla de colors preciosa. La imatge del cel s'ha quedat impresa a la meva ment.



Avui és el que ha passat amb el cel, com un dia que no saps perquè, però estàs malament, et sents trist, sense forces per continuar...llavors; de repent, arriba algú o alguna cosa fa que aquest instant, aquest malestar, et canvie 360º i et sents alegre, feliç i en forces per continuar i si fa falta, enfrontar-te a un drac. Perquè en aquell moment, quan et sents bé i notes com aquella sensació de plenitut i felicitat s'apodera de tu, series capaç de ballar a sota de la pluja, pujar al cim més alt, travessar un mar inmens i fer qualsevol cosa, perquè et sents bé i res més importa.

Perquè a la nostra vida, per més fosc que sigui el camí, SEMPRE ACABA SORTINT EL SOL :)






martes, 25 de octubre de 2011

Per què és important ser feliç?

Benvolgut lector i lectora,
sempre que pensem en felicitat la relacionem en coses que ens fan sentir bé i que ens dibuixen un somriure encara que sigui el pitjor dia del món, un petit raig de sol en un dia gris.

Quan estem tristos o no tenim un bon dia creiem que ja se'ns passarà o intentem evadir o deixar de banda la pena o malestar que tenim a dins. Però això, no hauria de ser així.

Está demostrat científicament que ser feliç és BO per a la salut. Sabem que hi ha una connexió entre ment/ànima i el nostre cos. Potser no sabiem que el sistema immunològic desprèn uns neurotransmissors, entre ells la Beta-endorfina, també anomenades les hormones de la felicitat, que es produeixen en situacions de plaer i que actuen com antiinflamatoris. Els estudis científics realitzats per diferents laboratoris de tot el món recolzen aquesta afirmació, de la connexió ment-cos. Per exemple,  segons PRENSALIBRE.com a la Universitat de Columbia (EEUU) van analitzar i relacionar emocions optimistes i depresives i els signes d'enfermetats cardíaques de 1700 persones. Després d'un període de 10 anys, van veure que tot això va lligat, tot allò físic de la persona influix en l'estat psíquic i vicerversa. La gent optimista, que era feliç, tenien un 22% menys de risc de patir algun problema cardiovascular que els que presentaven signes negatius. Com pitjor era l'estat emocional, més gran era la probabilitat de sofrir alguna enfermetat del cor.

Ser feliç, a banda de ser beneficiós per a la salut de la persona, no només està relacionat amb la salut, sinò que també va relacionat amb la nostra vida, el nostre dia a dia, perquè quin sentit té viure el dia a dia sense un somriure a la nostra cara? Passen els anys, creiem que en passem molts a la Terra, però el temps que estem passa volant i el temps que estem aquí l'hem de viure i que millor que viure'l en persones que estimes, en llocs increibles, en paisatges meravellosos, en en en...EN TOT ALLÒ QUE ET FACI SENTIR BÉ PER MÉS PETIT QUE SIGUI.





Somriu i el món riurà amb tu...

jueves, 20 de octubre de 2011

Què ens fa feliços?

Benvolgut lector i lectora,
hi ha milers de persones al món i totes elles amb mentalitats, formes de viure la vida, caràcters, edats...diferents. Aquestes diferències són les que fan que hi hagi tanta diversitat de pensaments a l'hora de concebre el món.

La pregunta que ens fem avui és difícil de respondre perquè tindria que veure amb els gustos, caràcters, mentalitats...pròpies i exclusives de cada persona. Per a unes persones la felicitat va relacionada amb: els diners, el matrimoni, el menjar, l'amor, etc; i així successivament, relacionant la felicitat amb tantes acepcions siguin possibles. 

Però vertaderament, la felicitat va relacionada amb alguna cosa material?
Particularment, la felicitat la relacionaria amb totes aquelles vivències del dia a dia. Aquells instants, per més petits que siguin, que fan que et surti un somriure d'orella a orella i fan que siguis més feliç.

Com un nen jugant al parc després de classe, com un equip després de guanyar un partit, com una parella la primera setmana de casats, com un estudiant en aprovar la selectivitat, com com com.....Tot això és el que et fa feliç, quan no et fa falta res més i saps apreciar tot allò que t'envolta. Quan ho aprecies i ho utilitzes per disfrutar aquestos moments es converteixen en l'alegria d'aquell dia.





Que la vida és coratge i alegria, alcem un got a l'aire i fem un brindis pel demà...








lunes, 17 de octubre de 2011

EL CYBERBULLING

Què és el ciberbullying
View more presentations from lafelicitat



Benvolgut lector i lectora,
la setmana passada a la nostra classe vam treballar el tema del ciberbullying i a arrel d'unes lectures i indigar sobre que era aquest nou concepte, vam realitzar aquest power point per poder explicar als més petits de casa de què és tracta això del ciberbullying.

Vam anar llegint la informació que ens va passar la professora, per tal de saber què era, quin paper havia d'exercira la família o l'escola, quins consells donar, com actuar en cas de...Aquell llibre en format pdf contenia pàgines i més pàgines sobre el tema i vam arribar a la conclusió que el ciberbullying és el mateix que el bullying, l'únic que canvia és el lloc i la manera com comunicar-se, ja no es troben a l'aula insultant-se, pegant-se...cara a cara, sinó que es troben a davant d'un ordinador (en la privacitat del lloc on estiguin) insultant-se, humil·liant-se, etc.

Nosaltres creiem que l'escola té un paper primordial, sobretot ara amb les noves tecnologies, els mestres han d'educar als infants des de bén petits pel bon ús d'internet. El nen ha de saber que té moltes avantatges internet, però que es pot girar en la seva contra. Per tant, hem de tindre claríssim que internet serveix per buscar informació, fotografies, parlar pel msn amb els amics i amigues, etc.

Les famílies han de saber que els seus fills i filles estan connectats i quin ús li donen els seus fills i filles a aquesta eina, per tant també haurien de saber quins riscos comporta internet i tenir clar, que tenen l'obligació de protegir-los mostrant un bon ús.

També dir que seria convenient que escola i família anessin agafats de la mà per poder fer millor la tasca d'educar als nens i nenes pel bon ús d'internet.

Entre tots podem fer possible una bona educació per a aquestes personetes que han d'estar protegides i han de saber els riscos que comporten estar exposats a la red.

jueves, 6 de octubre de 2011

De vegades el que busques és tan a prop que costa de veure...

Benvolgut lector i lectora,
ens trobem al mes d'octubre i unes setmanes després que s'acabés l'estiu, no puc evitar recordar sense un somriure els meravellosos dies que he passat en la familia i els amics. 
Recordo que en plenes classes al mes de maig, ja planificavem el que seria el nostre estiu "ESTRELLA DAMM", potser no seria molt a lluny de casa, potser no ens mouriem del poble...però jo sabia, estava plenament segur, que ens esperarien unes grans vacances plenes d'alegria i felicitat.

Tot va començar en finalitzar els exàmens i posar rumb al que seria la nit de Sant Joan, una de les nits en que la màgia, el misteri, l'alegria i la celebració s'apodera de les nostres cases. Així començava el nostre estiu. En uns dies, hem veia envoltat d'aigua, sorra i xiringuitos, estès a la platja, sense preocupacions, prenent el Sol i disfrutant de la meva gent. Ens passavem hores i hores, a la terrasseta del bar de la cantonada de casa fent petar la xerrada i abans de l'hora de sopar aprofitavem per veure pondre el Sol per la montanya. Les nits al carrer, les sortides amb bicicleta, la piscina i mil coses més, s'havien apoderat de la nostra rutina de l'estiu. I quan menys m'ho esperava, faltava una setmana per arribar Festes Majors, la gent entusiasmada ja engalonava els carrers amb màxima il·lusió. Eren Festes i ens proposavem a acabar de disfrutar les nostres vacances. Cavalls, focs d'artifici, balls amb orquestra a la fresca...van coronar el que s'havia convertit en un dels millors estius de la meva vida.

Ni vam marxar de vacances, ni teniem la necessitat de fer-ho, perquè vam tindre prou en disfrutar uns dels altres i aprofitar el nostre voltan,t per viure el nostre propi estiu estrella, perquè moltes vegades les coses més properes són les que ens fan més feliços.


martes, 27 de septiembre de 2011

Què és la felicitat?

Benvolgut lector i lectora, 
t'has sentit feliç en algun moment de la teva vida? Creus que es pot arribar a definir aquest sentiment? Nosaltres us donem una petita definició del concepte felicitat, el qual s'entèn com un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Com la definiries tu?

Des del nostre punt de vista, la definició és correcta però pensem que cadascú de nosaltres pot entendre i sentir la felicitat d'una manera diferent, ja que no es mesura, només es sent i és pròpia de la persona.

No és fàcil buscar un significat concret, ja que és un concepte amb profunds significats, que pot incluir alegria i altres emocions que no són necessàriament positives (compromís, lluita, dolor...). És la motivació, la il·lusió, la satisfacció, les ganes de superació...tot això fa que els sentiments siguin positius i més profunds.
Les persones ens dediquem a buscar-la i oblidem que és ella qui ens acompanya al llarg de la vida, en petits moments, detalls viscuts del dia a dia...






¡La felicitad! No existe palabra con más acepciones; cada uno la entiende a su manera. Cecilia Böhl de Faber.