Benvolgut lector i lectora,
disfrutant del pont, a casa, amb: la família, els amics, la gent del poble...Et dones compte del que tens.
Encara que estiguis fora, molt a lluny, a 30.000km lluny dels teus, saps que per més lluny que siguis, per molts dies que no estiguis amb ells, quan tornis, quan els vegis després de molt de temps, continuaran essent igual i et continuaran estimant igual o més que el primer dia. Perquè en això consta la relació que tens amb la família i els amics: estimar, enyorar, confiar, escoltar, parlar i mil coses més que fan que aquesta relació es vagi forjant, arrelant i fent més i més gran amb el pas dels anys.
Tot això és el que et fa feliç. Saber que tens a gent que li importes, que donaria el que fós per veure't somriure, que són feliços si saben que tu ho ets, que saben que poden contar en tu i que els donaràs el muscle per plorar si fa falta...mil fets, anècdotes, moments (més grans o més petits), records, imatges, etc etc etc, fan que cada moment i cada persona sigui especial.
No concebo la meva vida sense estes persones, que fan que cada dia sigui millor que l'anterior i que em facin veure que junts podem i som feliços.
Y es el aire que respiro, los paisajes que yo veo, son las cositas pequeñas con las que mejor me siento...de Nolasco, Las cosas pequeñitas.
És veritat que no te n’adones del que tens fins que ho perds, en altres casis quan els tens lluny durant molt de temps i fins i tot quan estàs unes hores sense parlar-hi!
ResponderEliminarCal que conservem totes aquestes persones que aconsegueixen treure’ns un somriure i sobretot que creen els records que en un futur ens faran somriure i pensar en els nostres bons moments!
Siguem feliços i gaudim de la vida! La curiositat ens ajudarà a trobar la felicitat! :)
S'ha de ser curiós i explorar cada lloc per viure els moments i així ser feliços.
ResponderEliminar