De vegades el que busques és tan a prop que costa de veure...

Benvolgut lector i lectora,

ens trobem al mes d'octubre i unes setmanes després que s'acabés l'estiu, no puc evitar recordar sense un somriure els meravellosos dies que he passat en la familia i els amics. 

Recordo que en plenes classes al mes de maig, ja planificavem el que seria el nostre estiu "ESTRELLA DAMM", potser no seria molt a lluny de casa, potser no ens mouriem del poble...però jo sabia, estava plenament segur, que ens esperarien unes grans vacances plenes d'alegria i felicitat.

Tot va començar en finalitzar els exàmens i posar rumb al que seria la nit de Sant Joan, una de les nits en que la màgia, el misteri, l'alegria i la celebració s'apodera de les nostres cases. Així començava el nostre estiu. En uns dies, hem veia envoltat d'aigua, sorra i xiringuitos, estès a la platja, sense preocupacions, prenent el Sol i disfrutant de la meva gent. Ens passavem hores i hores, a la terrasseta del bar de la cantonada de casa fent petar la xerrada i abans de l'hora de sopar aprofitavem per veure pondre el Sol per la montanya. Les nits al carrer, les sortides amb bicicleta, la piscina i mil coses més, s'havien apoderat de la nostra rutina de l'estiu. I quan menys m'ho esperava, faltava una setmana per arribar Festes Majors, la gent entusiasmada ja engalonava els carrers amb màxima il·lusió. Eren Festes i ens proposavem a acabar de disfrutar les nostres vacances. Cavalls, focs d'artifici, balls amb orquestra a la fresca...van coronar el que s'havia convertit en un dels millors estius de la meva vida.

Ni vam marxar de vacances, ni teniem la necessitat de fer-ho, perquè vam tindre prou en disfrutar uns dels altres i aprofitar el nostre voltan,t per viure el nostre propi estiu estrella, perquè moltes vegades les coses més properes són les que ens fan més feliços.